La Societat Catalana de Pneumologia reivindica que cal doblar esforços
per millorar l'efectivitat dels programes de prevenció i control i,
amb la UITB, organitza un fòrum científic aquesta tarda que
obrirà el debat sobre experiències i possibilitats
INFOMEDPRESS. 26 d'abril del 2004
Com és ben sabut, al conjunt de l'Estat espanyol les xifres d'incidència
de la tuberculosi disten molt d'aquelles que es donen a d'altres països
del món occidental i de les recomanacions de les autoritats sanitàries
per tal de considerar-la com una malaltia d'incidència baixa, amb possibilitats
d'eradicació. Així, i mentre s'estima que a l'Estat la tuberculosi
afecta aproximadament a 30 de cada 100.000 habitants, l'Organització
Mundial de la Salut (OMS) estableix com a llindar de baixa incidència
els 10 casos per cada 100.000 habitants, és a dir, tres vegades menys
del què es dóna en el nostre àmbit.
Segons els especialistes, en els darrers anys s'han implementat els esforços per tal d'aprofitar al màxim els beneficis dels programes de prevenció i control de la tuberculosi a les diferents comunitats autònomes, no obstant això, també han aparegut nous factors que posen en perill el control d'aquesta malaltia infecciosa, com són "la pobresa creixent, la immigració procedent de països en vies de desenvolupament i l'aparició de soques plurirresistents al tractament farmacològic", tal i com es recull en un treball publicat per un equip del Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) (Med Clin (Barc) 2003; 121 (10): 375-7).
Per aquest motiu, membres de la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP)
i de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB) advoquen
per duplicar esforços per millorar, encara més, l'efectivitat
dels programes de prevenció i control de la tuberculosi. Entre les
possibles línies d'actuació, des de la SOCAP es consideren molt
importants algunes iniciatives concretes, com ara:
- que la Conselleria faci una convocatòria del comitè d'experts
en tuberculosi de Catalunya (que segons explica el doctor Rafel Vidal, president
d'aquesta Societat científica, porta anys sense reunir-se) per tal
que s'estudii i es proposi els canvis necessaris per adaptar el consens fet
fa anys a la realitat actual;
- que s'estenguin a tot Catalunya els tractaments supervisats
- que es faci un estudi de l'abast a Catalunya de les resistències
als fàrmacs antituberculosos entre diferents grups poblacionals (edat,
sexe, immigració; tractats prèviament, immunodeprimits, etc.)
Precisament amb aquest esperit, ambdós organismes organitzen periòdicament
fòrums científics per posar de manifest les accions i investigacions
que es duen a terme al respecte. La propera, que tindrà lloc aquesta
tarda (dilluns 26 d'abril), posarà especial èmfasi en la participació
de la infermeria, tant en programes de tuberculosi com en unitats hospitalàries
especialitzades, en el seguiment i control del tractament i els contactes
del pacient tuberculós, així com s'exposaran els resultats d'algunes
actuacions realitzades en indrets tant diferents com Girona o Guinea Ecuatorial.
Paper de la infermeria
I en aquest afany per aconseguir la màxima efectivitat en la prevenció i control de la tuberculosi, els experts reconeixen el paper "primordial" del col·lectiu d'infermeria. Segons Lucía González, infermera de la Unitat de Tuberculosi de l'Hospital de Bellvitge, "la nostra tasca té molt a veure amb l'educació sanitària. Fem un seguiment del pacient per tal que compleixi el llarg periode de medicació -d'uns 6 mesos- així com busquem les persones amb qui han entrat en contacte per tal d'esbrinar si han estat infectats".
Aquesta diplomada en infermeria assegura que la creixent arribada d'immigració provinent de països on la situació de la tuberculosi és endèmica ha complicat la feina. En un estudi realitzat a partir dels casos atesos a la unitat de Bellvitge de l'any 2000 al 2003 -i que presentarà aquesta experta durant el fòrum científic- es demostra que, en les seves pròpies paraules, "entre els immigrants atesos pel nostre equip, el 16% de les persones que hi han entrat en contacte, generalment també immigrants, no admeten controls per valorar una possible infecció". González assenyala que acostuma a ser per problemes laborals, ja que per a moltes d'aquestes persones "perdre un dia de feina suposa no cobrar", afegeix.
El treball mostra també que, en el periode de temps estudiat, "els casos diagnosticats entre població immigrant, en relació a la població autòctona, passen de copar un 7% en el periode 2000-2001 a un 22% en el periode 2002-2003", segons aquesta experta. Així mateix, i degut a que la majoria dels immigrants provenen de països en vies de desenvolupament, "el 70% dels casos diagnosticats a la nostra consulta han desenvolupat la malaltia durant els primers 5 anys des de l'arribada al nostre país", assenyala Lucía González, qui explica, a més, que "això ens porta a pensar que venen infectats prèviament des del país d'origen, atesa l'elevada incidència que es dóna en aquests països".
L'augment dels casos entre població immigrant té encara un altre efecte. Segons la infermera del Programa de Control i Prevenció de la Tuberculosi de l'ASPB, Antònia Ferrer, "els immigrants presenten més resistències al tractament". Joan A. Caylà, responsable del Servei d'Epidemiologia de l'ASPB assegura que "mentre que a la població autòctona que presenta la malaltia per primer cop la podem tractar amb 3 fàrmacs, als immigrants cal tractar-los amb 4". En aquest sentit, el doctor Caylà afegeix que, per posar-ne un exemple, "les resistències a la hidracida, fàrmac bàsic del tractament de la tuberculosi, es valoren en torn d'un 3,5% entre població autòctona, mentre que entre immigrants la taxa és dues vegades superior". Durant el darrer any, seguint amb les explicacions d'aquest expert, "el 30% dels casos diagnosticats a Barcelona van correspondre a població immigrant provinent de més de 30 països diferents".
Tot recordant que cada any a Catalunya es donen 2.000 casos nous de tuberculosi, la Societat Catalana de Pneumologia i la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona organitzen aquest fòrum científic, que tindrà lloc el proper 26 d'abril abordant temes com el paper de la infermeria, i experiències concretes de vigilància i control (a Girona) i d'estudis d'epidemiologia (a Guinea Equatorial).