*La incidència de la malaltia al conjunt de l'Estat espanyol se situa als 25 casos per cada 100.000 habitants
*En zones amb una immigració elevada (com, per exemple, Madrid i Barcelona) entre un 30 i un 40% dels casos es diagnostiquen entre població extrangera
INFOMEDPRESS. 16 de març del 2005.
Amb motiu de la celebració el proper 24 de març del Dia Mundial de la Tuberculosi, experts de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB) -conjuntament amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP)- han organitzat una jornada per debatre els principals reptes que afronta la lluita contra la tuberculosi al nostre entorn.
Entre altres coses, a la jornada s'ha posat de manifest que aquesta patologia no està ni de bon tros eradicada al nostre país i que fenòmens com l'augment de la immigració -sobretot la de països pobres on existeixen taxes de tuberculosi 10 i 20 vegades superiors a les nostres, segons aquests experts- han contribuït a frenar el descens continuat que ha caracteritzat la seva incidència durant els darrers anys. Per aquest motiu defensen, en paraules del doctor Joan A. Caylà, responsable del Servei d'Epidemiologia de l'ASPB, "que els agents comunitaris de salut, que actuen com a mitjancers entre els pacients immigrants i els serveis assistencials dels programes de tuberculosi, es converteixin en un recurs estable dins d'aquests programes, per tal de detectar el major nombre de possibles casos".
La figura de l'agent comunitari de salut, seguint el model d'altres països europeus, s'introdueix al Programa de Tuberculosi de Barcelona com a prova pilot l'any 2003. Es tracta, tal i com indica el doctor Caylà, d'un "intermediari cultural", d'un persona nascuda al mateix país que un determinat col·lectiu d'immigrants, "però que porta temps vivint aquí i està totalment integrat", afegeix el doctor Rafel Vidal, president de la SOCAP. En definitiva, es tracta d'una persona que, seguint amb les explicacions del doctor Caylà "procura fer entendre als immigrants aspectes com, per exemple, que no se'ls cobrarà per ser atesos, ni tindran problemes legals, ni se'ls tornarà als seus països".
Així mateix, l'agent vigila "que se segueixi el tractament" i que "les persones que han estat en contacte amb el malalt es facin una revisió (la prova diagnòstica de la tuberculina, etc) per saber si han contret la infecció", explica aquest responsable d'epidemiologia de l'ASPB. En aquest sentit, i segons l'Informe de la Tuberculosi a Barcelona 2003, la introducció d'agents comunitaris de salut ha suposat un increment de la realització d'estudis de contactes en immigrants, passant de fer-se l'any 2002 en un 49% dels casos a fer-se'n, durant el 2003, en un 61,1%.
Els experts estimen que, a Catalunya i al conjunt de l'Estat, la tuberculosi afecta de mitjana a 25 de cada 100.000 habitants, essent, juntament amb Portugal, el país de l'Europa occidental més afectat per la malaltia. En determinades zones, com és el cas de ciutats com ara Barcelona o Madrid, on la immigració és elevada -a Barcelona, segons el doctor Joan A. Caylà, el 15% dels habitants són nascuts a altres països- la figura de l'agent comunitari de salut "és una opció necessària i important, atès que entre un 30 i un 40% del total de casos que es diagnostiquen responen a població immigrant", assenyala el doctor Rafel Vidal.
Ambtot, aquests especialistes en la lluita contra la tuberculosi han coincidit en reclamar, a més de la generalització de l'agent comunitari de salut, una implicació decidida i seriosa de les autoritats sanitàries en aquesta lluita, atès que, com recorda el president de la Societat Catalana de Pneumologia "quan creiem que controlem la tuberculosi, aquesta sempre troba algun motiu per revifar".