La SOCAP presenta el II Llibre Blanc de la Pneumologia, una revisió exhaustiva de la situació actual de l'especialitat a Catalunya

*Entre altres aspectes, el II Llibre Blanc de la Pneumologia reflecteix que Catalunya està per sota de la mitjana europea en nombre de pneumòlegs

*Aquest document servirà per traslladar a les autoritats sanitàries propostes d'actuació per als propers anys

INFOMEDPRESS. Març del 2004.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) esgrimeix en una de les seves recomanacions que la taxa de pneumòlegs per cada 100.000 habitants, per tal que l'assistència realitzada en aquest sentit sigui de qualitat, ha de situar-se entorn els 3,5 i 4 especialistes. El recentment publicat Llibre Blanc de la Pneumologia Europea, editat per la European Respiratory Society (ERS), també indica que la mitjana europea és de 3,4 pneumòlegs per cada 100.000 habitants. A Catalunya, però, actualment hi ha una mitjana de 2,5 pneumòlegs per cada 100.000 habitants, per sota del nivell europeu i de les recomanacions de l'OMS. Aquesta és una de les dades que recull el II Llibre Blanc de la Pneumologia Catalana, així com una de les principals mancances de l'especialitat. L´encàrrec del President de la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) , el doctor Rafael Vidal, al doctor Antoni Rosell i el doctor Jesús Ribas, era elaborar un document que esbrinés la situació actual t de la pneumologia a Catalunya, per tal de fer una projecció de futur i superar les mancances que afecten l'exercici de la professió. Segons el doctor Rosell, i traslladant la mitjana de pneumòlegs per cada 100.000 habitants en números totals "a Catalunya farien falta entre 50 i 60 pneumòlegs per acomplir les expectatives de l'OMS". En total, segons aquest expert, exerceixen a la xarxa pública de Catalunya 174 pneumòlegs.

El II Llibre Blanc de la Pneumologia sorgeix 10 anys després de la primera revisió d'aquesta especialitat duta a terme per la SOCAP i analitza, de forma comparativa, com estaven les coses l'any 1993 i què és allò que succeeix l'any 2003. Per tal de fer-ne l'avaluació, la junta directiva d'aquesta societat científica va enviar una versió ampliada a un total de 59 centres hospitalaris de la xarxa pública catalana (XHUP), enquestes que van ser respostes en la totalitat dels casos. En total existeixen 65 centres hospitalaris a la xarxa sanitària pública de Catalunya, però se'n van descartar alguns per ser monogràfics d'altres especialitats diferents a la pneumologia (Clínica Barraquer, Institut Guttman, o l'Hospital de Traumatologia de la Vall d'Hebron per posar-ne alguns exemples).

Des del punt de vista assistencial, i tot i que encara no s'assoleixen les recomanacions de l'OMS, aquest Llibre Blanc recull que el nombre de pneumòlegs que exerceixen a Catalunya ha sofert durant aquests 10 anys un increment del 20,5%. S'incrementa el nombre de pneumòlegs i també el nombre de seccions i serveis de pneumologia, atès que si al 1993 existien a tota la comunitat 16 seccions i/o serveis de pneumologia, al 2003 se'n comptabilitzen 40, "la qual cosa suposa un increment del 51%", afegeix el doctor Rosell, pneumòleg de l'Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona, que també assegura que "actualment es dóna una major distribució territorial dels especialistes". En aquest sentit, les xifres indiquen que si al 1993 un 59% de les comarques catalananes tenien pneumòleg, 10 anys després el 89% d'aquestes comarques ja compten amb especialista en pneumologia. "La manca de pneumòleg", assenyala el doctor Rosell, "es dóna especialment a la província de Lleida, on hi ha 9 comarques que encara no disposen d'aquest servei".

Encara sota el punt de vista de l'assistència pneumològica al ciutadà, el II Llibre Blanc de la Pneumologia reflecteix que en el 29% dels centres hospitalaris catalans els llits de pneumologia estan encara integrats als serveis de medicina interna, i "hi ha una baixa implantació dels hospitals de dia, només en un 31% dels centres", en opinió del doctor Rosell. L'hospitalització a domicili tampoc està generalitzada, oferint aquest servei només el 18% dels centres catalans. Existeix infermeria respiratòria en el 65% dels centres hospitalaris, mentre que el servei de rehabilitació i fisioteràpia respiratòria varia depenent del tipus d'hospital. Així, el 100% dels hospitals considerats d'alta tecnologia (7 hospitals) ofereixen aquest servei, mentre que ho fan el 67% dels hospitals de referència (19 centres) i el 42% dels hospitals generals bàsics (33 centres).

Des del punt de vista d'infraestructures, el doctor Rosell assegura que "ha millorat l'establiment de determinades tècniques als nostres hospitals". Posa com a exemples la polisomnografia, inexistent l'any 1993 i ara present al 33% dels centres hospitalaris i la ventilació mecànica no invasiva que ha passat, en deu anys, de no tenir presència fins a tenir implantació al 53% dels hospitals. També en aquest sentit la Punció d'Aspiració amb Agulla Fina (PAAF), una tècnica endoscòpica que s'usa en casos de càncer de pulmó per extreure mostres cel·lulars, ha passat d'estar present en un 36% dels hospitals a un 67%.

Des de la vessant de la investigació es confirma la bona salut de la catalana, realitzant-se al 100% dels hospitals d'alta tecnologia, al 94% dels hospitals de referència i "a un meritori 46% dels hospitals generals bàsics", considera Antoni Rosell. Els punts forts de la investigació pivoten sobre l'asma, l'MPOC, la infecció pulmonar en pacient ventilat i l'apnea de la son, mentre que el càncer de pulmó està considerat com una "assignatura pendent de la pneumologia catalana, atès que només un o dos centres compten amb línies d'investigació incipients al respecte", assenyala aquest pneumòleg.

Des del punt de vista laboral el document reflecteix que un 20% dels pneumòlegs catalans treballen a jornada parcial. No obstant això, i millorant els resultats obtinguts al 1993, aproximadament el 87% treballarien com a funcionaris o amb contracte laboral, un 3% com a eventuals i al voltant d'un 10% ho farien en condició d'interins. Pel que fa a aquests dos últims col·lectius, la Funció Pública de Catalunya recomana que els contractes no estables no superin un 5% del total, de la qual cosa es desprèn, tal i com assenyala el doctor Rosell, "que encara hi ha massa pneumòlegs en condicions d'interinitat". No obstant això, i segons aquest pneumòleg, "en els darrers anys s'ha donat un impuls en la convocatòria de places per a que els interins aconsegueixin un contracte estable. Al 1993 era impensable comptar només amb un 10% de personal interí".

Reivindicacions de la SOCAP

Falten especialistes, però també falta encara un reconeixement de la figura del pneumòleg i de l'especialitat arreu del territori. Així ho reivindica la SOCAP que, tot i que reconeix que en 10 anys s'han introduït millores importants en aquest sentit, considera alhora que queda camí per recórrer. "Cal que la pneumologia tingui una entitat pròpia, que tingui independència i que es deslligui definitivament dels serveis de medicina interna i que es doni a conèixer a la població en general", subratlla el doctor Rosell. A més, els pneumòlegs catalans recorden que, tal i com es contempla al Llibre Blanc, encara hi ha 10 hospitals a Catalunya sense especialitsta en pneumologia.

Pel que fa a les infraestructures, i si bé també han millorat en la darrera dècada, els experts d'aquesta societat científica denuncien que la situació a Catalunya de l'utillatge requerit en pneumologia és pèssima, en comparació amb altres països de la Unió Europea com poden ser França o Alemanya. Segons el doctor Rosell, aquest utillatge "està per sota del que seria necessari per tal de pal·liar la demanda i oferir una qualitat assistencial òptima".

En quant a recerca es reconeix la "molt bona posició dels investigadors catalans en l'àmbit de la pneumologia en comparació amb la resta de l'Estat i, fins i tot, altres països europeus", assegura Rosell que, alhora, demana "que es dediquin recursos per professionalitzar la recerca", atès que, assegura, "actualment bona part de la recerca depèn del voluntarisme dels professionals".

En l'àmbit laboral el doctor Rosell ha subratllat que actualment "es donen situacions laborals injustes; hi ha becaris que en realitat no ho són, encara queden interinatges eterns... En definitiva s'ha de regular la situació dels pneumòlegs i reconèixer la pneumologia en hospitals de primer i de segon nivell".

Per últim també es reclama un esforç en la formació del col·lectiu d'infermeria per tal de tenir especialistes en el camp respiratori, ja que "si l'especialitat se sofistica, també ho haurà de fer la infermeria", assenyala aquest pneumòleg. Així mateix, la demanda de rehabilitació respiratòria i fisioterapeutes està encara molt limitada als grans hospitals

Ambtot, el document elaborat per la SOCAP pretén servir de base per demanar a les autoritats sanitàries que s'impliquin per tal de donar resposta a aquestes reivindicacions, per la qual cosa, un cop enllestit el text final, la Societat Catalana de Pneumologia traslladarà als responsables polítics sanitaris aquest II Llibre Blanc de la Pneumologia Catalana.

Esforç dels professionals

L'esforç, però, no pot venir només de l'Administració i els pneumòlegs catalans són conscients que també hi han de posar de la seva part. De moment la SOCAP s'ha compromès a, d'aquí 10 anys més, al 2014, presentar la tercera edició d'aquest Llibre Blanc per tal de valorar si l'especialitat ha continuat endavant.

Els dèficits que els professionals hauran de pal·liar abans d'arribar a aquesta data són, principalment i en opinió del doctor Rosell, "la millora en la detecció de pacients de risc i el diagnòstic precoç del càncer de pulmó, la generalització al territori d'unitats de cures intermèdies i unitats de tabaquisme, millorar l'abordatge de les patologies respiratòries d'origen laboral, la pneumòlgia pediàtrica, l´especialització d´infermeria així com extendre el servei de rehabilitació i fisioteràpia respiratòria a la totalitat de centres hospitalaris de Catalunya".