Equilibrar i coordinar els recursos de la Xarxa pel diagnòstic i tractament de la SAHS de Catalunya, principals reptes per millorar l'abordatge d'aquesta malaltia, segons la SOCAP

La SAHS afecta aproximadament entre un 3 i un 6% de la població de l'Estat, depenent de les sèries publicades, i està considerada com a factor de risc independent d'hipertensió arterial i cardiopatia isquèmica. A Catalunya 319 persones de cada 100.000 reben tractament amb CPAP (teràpia de referència), però els pneumòlegs estimen que, si es diagnostiquessin tots els casos, haurien de rebre aquest tractament entre 1.100 i 2.200 persones per cada 100.000

INFOMEDPRESS. 8 d'abril del 2005.

El coneixement, l'abordatge i el maneig de la Síndrome d'Apnees-Hipopnees del Son (SAHS) ha millorat molt en els darrers 10 anys, però encara queda molta feina per fer i, en especial, queda molt a fer per equilibrar i coordinar els recursos existents a l'actualitat. Aquesta és l'opinió de la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) que, amb motiu de la celebració de la 23ena Diada Pneumològica, congrés anual de la societat, ha dut a terme un anàlisi exhaustiu de l'anomenada Xarxa pel diagnòstic i tractament del SAHS de Catalunya, que engloba els recursos que el sistema sanitari disposa per atendre aquesta entitat.

La Xarxa de SAHS s'estableix a partir de les directrius de l'Ordre de Desembre de 2002 de la Generalitat de Catalunya sobre Prestació de Tècniques de Teràpia Respiratòria. En aquesta ordre es defineixen les característiques que han de caracteritzar les Unitats de Diagnòstic i Tractament de SAHS. En ella es diferencien els centres en dos nivells: un primer nivell de centres amb capacitat total per al diagnòstic i tractament amb CPAP -pressió positiva de la via aèria, tractament de referència- d'aquesta malaltia, i un segon nivell de centres amb capacitat per fer estudis simplificats que hauran d'estar coordinats amb centres de primer nivell.

Tot i aquesta teoria, i segons la doctor Mercè Mayos, coordinadora de la Clínica del Son de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona i responsable d'explicar el treball en el marc de la Diada, "a la pràctica hem arribat a la conclusió de que aquesta coordinació no existeix a nivell formal i que, només aquells centres on s'estableixen relacions personals, es coordinen entre ells".

Segons l'anàlisi realitzada per membres de la SOCAP, i en paraules de la doctora Mercè Mayos, "actualment existeixen a Catalunya 39 Unitats de Diagnòstic i Tractament tant de primer com de segon nivell".

Una malaltia infradiagnosticada

Depenent de les sèries, la prevalença d'aquesta malaltia oscil·la entre un 3 i un 6% de la població, un percentatge que, traslladat a la població censada a Catalunya l'any 2004 suposaria que aproximadament entre 240.000 i 415.000 catalans pateixen actualment de SAHS.

A data de febrer de 2005, però, i tal i com assegura la doctora Mayos, "al conjunt de les 39 Unitats de Diagnòstic i Tractament existents a Catalunya rebien tractament amb CPAP 21.406 persones, és a dir, 319 persones de cada 100.000 habitants, en comptes de les 1.100-2.200 persones/100.000 que haurien d'estar sota tractament si es diagnostiquessin tots els pacients estimats". Així mateix, i seguint amb les explicacions d'aquesta pneumòloga, "alguns treballs realitzats als Estats Units han posat de manifest que el 80% dels pacients de SAHS no estan diagnosticats".

Demora en el procés assistencial: gran variabilitat

Per altra banda, l'anàlisi de les dades recollides per les Unitats de Diagnòstic i Tractament del SAHS a Catalunya posa de manifest que existeix una gran variabilitat geogràfica pel que fa a la demora en la realització de tot el procés assistencial, des de la primera consulta fins a l'inici de tractament.

En aquest sentit, la responsable de la Unitat del Son de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau apunta que "les diferents unitats registren un retard de realització del procés assistencial que va del mes i mig fins als 5 anys, essent les regions de Costa de Ponent i del Barcelonès allà on es triga més temps a resoldre". Segons explica Mercè Mayos, "aquestes són també les zones que aparentment disposen de més recursos, però sembla que són insuficients per la densitat de població, per la qual cosa caldria realitzar un anàlisi més exhaustiva que n'esbrinés les causes".

Ambtot, i davant d'aquestes xifres, la Societat Catalana de Pneumologia planteja la necessitat d'augmentar i d'equilibrar els recursos disponibles per a l'abordatge del SAHS, la necessitat de millorar la coordinació entre els centres dels 2 nivells d'unitats, així com la necessitat també d'articular noves estratègies orientades a incrementar el diagnòstic d'aquestes patologies.

Factors associats al SAHS

Diversos estudis científics han posat de manifest en diferents ocasions que la obesitat és un important factor de risc per al desenvolupament de SAHS. Així, i segons els treballs, l'obesitat està present en un percentatge que varia del 50 al 90% dels pacients amb SAHS avaluats a les Unitats de Son. A més, i seguint amb les explicacions de la doctora Mayos, "s'ha comprovat que una disminució del pes del pacient contribueix a reduir la severitat del SAHS".

Aquesta patologia també s'ha relacionat amb un altre factor de risc cardiovascular: la hipertensió arterial. Els experts apunten que entre un 40 i un 60% dels pacients amb SAHS són hipertensos, mentre que, en la relació inversa, un de cada tres hipertensos pateix SAHS. No obstant això, i com assegura la responsable de la Unitat de Son de l'Hospital de Sant Pau, "aquestes dades s'han de prendre amb cautela, ja que normalment els pacients acostumen a tenir altres factors com l'obesitat o el tabaquisme. El que sí podem confirmar és que el SAHS és un factor de risc independent pel desenvolupament d'hipertensió arterial, així com un factor de risc de cardiopatia isquémica". En darrer terme, la literatura científica també s'ha encarregat d'evidenciar que un pacient amb SAHS, pel fet que no descansa bé i pateix de somnolència diürna, té fins a 6 vegades més risc de patir un accident de trànsit que la població general.

INFOMEDPRESS Agència de Notícies Mèdiques

Telèfon: 93 589 74 66