Especialistes en pneumologia alerten que la supervivència dels malalts amb hipertensió pulmonar no va més enllà dels 8 anys després del diagnòstic
Nous tractaments han contribuït a millorar el pronòstic d'uns
pacients que, en la majoria de casos, requeriran trasplantament pulmonar i
pels quals encara no existeix un tractament curatiu, segons es posa de manifest
a la 23ena edició de la Diada Pneumològica de la SOCAP
INFOMEDPRESS. abril del 2005.
Es caracteritza per la presència de xifres de pressió sanguínia anormalment altes a les artèries pulmonars. Segons els pneumòlegs, la hipertensió pulmonar és una entitat poc freqüent entre la població, però que cal tenir molt en compte atesa la gravetat dels casos, la joventut de molts dels pacients i el mal pronòstic dels mateixos. En concret, i tal i com apunta la doctora Teresa Melgosa, pneumòloga de l'Hospital Clínic de Barcelona, "fa pocs anys, quan es diagnosticava la malaltia els pacients no vivien més de 3 anys després del diagnòstic. Recentment, han aparegut nous tractaments farmacològics que, a curt termini, demostren una supervivència d'un màxim de 8 anys".
De tots els casos que es donen d'hipertensió pulmonar "el més freqüent", explica la doctora Melgosa, "és trobar-se amb l'anomenada hipertensió pulmonar idiopàtica (també anomenada primària), de la qual no se'n coneix la causa". Aquesta és també la vessant de la malaltia on es diagnostiquen els casos en edats més joves. Com explica aquesta pneumòloga, "la franja d'edat entre aquests pacients acostuma a estar entre els 18 i els 30 anys, la qual cosa indica la gravetat d'una malaltia que, si bé no és molt freqüent sí és molt greu, mortal, i afecta a gent molt jove".
Un problema afegit, apunta la diplomada en infermeria Nuria Bueno, del Servei de Pneumologia del mateix hospital, radica en què "el diagnòstic arriba generalment passats entre un i dos anys de l'inici de símptomes". Segons Bueno, "el repte està en arribar abans al diagnòstic, per tal d'aplicar tractament com més aviat millor i així incidir en la millora de la qualitat de vida dels pacients".
Tal i com es posa de manifest en la 23ena Diada Pneumològica de la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP), reunió anual d'aquesta societat que enguany se celebra els dies 8 i 9 d'abril a Sant Cugat del Vallès, els qui pateixen d'hipertensió pulmonar "experimenten un increment de la disnea -sensació d'ofec o falta d'aire-, dolor toràcic i una disminució de la tolerància a l'esforç fins al punt d'incapacitar la persona", explica Teresa Melgosa. A més de donar-se entre gent jove, afegeix l'experta, "també es diagnostiquen més casos en dones que en homes".
Per altra banda, l'evolució natural de la malaltia provoca que "en aquells casos més greus s'hagi de requerir un trasplantament pulmonar, una intervenció que només garantitza una supervivència del 50%", continua aquesta pneumòloga de l'Hospital Clínic de Barcelona.
La infermeria, peça clau en l'educació del pacient
Atès que no existeix cura per aquest tipus de malalts, el tractament que s'aplica, eminentment farmacològic, va orientat a pal·liar els diferents símptomes i incrementar la qualitat de vida del pacient, asseguren els experts. En aquest sentit, els pneumòlegs consideren que, en paraules de la doctora Melgosa, "el paper de la infermeria és fonamental en l'educació d'un malalt que s'haurà de medicar permanentment estant fora de l'hospital i que haurà d'estar estretament vigilat i controlat pels professionals sanitaris".
En aquest sentit, una de les noves teràpies que destaquen els experts és el tractament de la hipertensió pulmonar mitjançant prostaciclina. "S'ha demostrat", explica la doctora Teresa Melgosa, "que els pacients tractats amb aquest principi farmacològic milloren la supervivència i la qualitat de vida". No obstant això, i en paraules de Núria Bueno, "al tractar-se d'una teràpia endovenosa els malalts estan obligats a dur, de per vida, un catèter central que condicionarà molt la seva vida".
En el col·lectiu d'infermeria recau la responsabilitat "d'educar aquest malalt i un familiar assignat que li doni suport. Se'ls ha de donar a conèixer la seva malaltia, com administrar-se el tractament i, en definitiva, se'ls ha d'ensenyar a viure d'una altra manera", conclou Bueno.
INFOMEDPRESS Agència de Notícies Mèdiques
Telèfon: 93 589 74 66