Pneumòlegs catalans alerten que només el 30% de les tromboembòlies pulmonars letals es diagnostiquen en vida

La XXII Diada Pneumològica de la SOCAP dedica enguany una taula rodona a l'actualització de coneixements sobre aquesta malaltia, on s'apunta la necessitat de realitzar un diagnòstic acurat de la mateixa

INFOMEDPRESS. Març del 2004.

Realitzar un diagnòstic acurat de les tromboembòlies pulmonars. Aquest és un dels reptes que es posaran de manifest durant la realització, aquests dies 26 i 27 de març, de la XXII Diada Pneumològica que organitza la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP). Les tromboembòlies pulmonars, més que una malaltia en sí, estan considerades com una complicació d'una altra patologia, la trombosi venosa profunda (TVP). Es calcula que entre un 20 i un 30% dels pacients amb TVP patiran una tromboembòlia pulmonar, però, allò que més preocupa als professionals és que, en paraules del doctor Joan Ruiz, del Servei de Pneumologia de l'Hospital Germans Tries i Pujol (Badalona), "només el 30% de les tromboembòlies pulmonars letals es diagnostiquen en vida, per la qual cosa resulta indispensable ser escrupulós, i disposar de les eines per ser-ho, a l'hora d'emetre un diagnòstic d'aquesta malaltia".

Un diagnòstic escrupulós que, a més, hauria d'acabar amb una paradoxa que l'envolta, ja que al mateix temps que no es detecten el 70% de casos en vida del pacient, alhora també es dóna el fenomen invers, el del sobrediagnòstic, ja que només entre un 30 i un 50% de les sospites s'acaben confirmant. El doctor Joan Ruiz atribueix aquesta situació a la "inespecificitat de la simptomatologia". Assegura que "has d'estar molt sensibilitzat i conèixer molt bé aquesta expressió patològica per tal de donar amb el diagnòstic". Tot i la inespecificitat de símptomes esmentada, s'en donen alguns amb certa constància com la díspnea, la taquípnea (augment anormal de la freqüència respiratòria), l'hemoptisis (expectoració de sang) i el dolor pleurític.

A més, i seguint amb les explicacions d'aquest pneumòleg, "durant tres dècades, i malgrat els avenços en tecnologia que s'han produït, la incidència de la tromboembòlia pulmonar s'ha mantingut". La manca d'una acurada prevenció, l'envelliment de la població i una major incidència del càncer estarien, en paraules d'aquest expert, en la gènesi d'aquest estancament de la incidència. El càncer, i en especial el càncer de pulmó, és segons els especialistes el principal factor de risc per al desenvolupament d'una tromboembòlia pulmonar. Altres factors són l'haver estat sotmès a una cirurgia recentment, la immobilització, antecedents de trombosi venosa profunda, tomboembòlia prèvia, edat avançada o patir una malaltia crònica.

El fet que molts pacients no es diagnostiquin en vida i que d'altres puguin ser asintomàtics dificulta la feina de valoració de la incidència. En estudis realitzats als Estats Units s'apunta, de manera aproximativa, que la tromboembòlia pulmonar podria afectar uns 5 milions de persones i produir unes 50.000 defuncions l'any.

Models predictius per millorar la sospita clínica

Amb l'objectiu d'implementar les eines disponibles per a la detecció de casos de tromboembòlia pulmonar ja durant la dècada dels 90 va aparèixer l'estudi PIOPED (The Progressive Investigation of Pulmonary Embolism Diagnosis), la major investigació realitzada en aquest sentit i on es demostrava que la classificació de la sospita diagnòstica en alta, mitjana o baixa contribuïa a encertar la confirmació dels possibles casos. En aquest sentit s'han desenvolupat models predictius amb criteris de classificació de la sospita dels quals els més utilitzats són "el del grup del Canadà de Wells, el model de Ginebra i el model nord-americà de Hyers", explica el doctor Ruiz.

Eines diagnòstiques

Un cop establerta la sospita a través de la clínica, aquesta s'ha de confirmar per mitjà de tècniques d'exploració complementàries bàsiques que, en aquest cas, són la radiografia de tòrax, l'electrocardiograma i les probes de laboratori. "La confirmació del diagnòstic és important perquè implica la instauració d'un tractament anticoagulant amb risc d'hemorràgia", assenyala el pneumòleg. En aquest sentit, els hospitals de referència han anat incorporant en els darrers anys la tomografia computeritzada helicoïdal, una eina que, en opinió d'aquest pneumòleg, "s'està imposant com a primera proba per confirmar el diagnòstic de tromboembòlia pulmonar".