14 DE NOVEMBRE, DIA MUNDIAL DE L'MPOC
La Societat Catalana de Peumologia aposta per la Rehabilitació Respiratòria com a eina per millorar la qualitat de vida dels malalts d'MPOC
La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) ja representa la quarta causa de mortalitat arreu del món, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), només superada per les malalties vasculars cerebrals, els atacs cardíacs i les infeccions. En les estacions més fredes -tardor i hivern- augmenten les aguditzacions d'aquesta malaltia més d'un 30%, segons dades facilitades per la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'MPOC.
INFOMEDPRESS. 14 de novembre del 2007.
Amb un alt grau d'evidència científica, la Rehabilitació Respiratòria aporta grans beneficis en els pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i altres malalties respiratòries cròniques, sobretot en la reducció dels símptomes, l'increment en la capacitat d'esforç i la millora en la qualitat de vida relacionada amb la salut. De fet, un consens recent de l'American Thoracic Society (ATS) i de l'European Respiratory Society (ERS) recomana aquest tractament en tots els pacients que el necessitin. Així ho ha vulgut recordar la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) en el Dia Mundial de l'MPOC, una malaltia que afecta al 9% de la població espanyola de més de 40 anys i al 19% de les persones de més de 65 anys, segons el projecte IBERPOC, que també constata que és més freqüent en els homes (83%) que en les dones (17%). Tot i així, es calcula que el 80% dels malalts d'MPOC està sense diagnosticar i el 50% dels casos es detecta en estats molt avançats de la malaltia, amb la qual cosa, tenen un mal pronòstic.
L'MPOC és una malaltia crònica que consisteix en una resposta inflamatòria dels pulmons i que afecta considerablement a la qualitat de vida del pacient. El tractament va dirigit, principalment, a reduir les crisis o aguditzacions de la malaltia i a millorar l'estat general del pacient. En aquest sentit, la doctora Rosa Güell, del servei de pneumologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, apunta com a primera mesura per a tractar aquesta malaltia respiratòria "l'abandonament de l'hàbit tabàquic i evitar el contacte amb altres contaminants ambientals o ocupacionals" i indica que "el tractament de l'MPOC és, avui dia, pràcticament farmacològic, a base de broncodilatadors i corticoides inhalats, tot i que actualment la rehabilitació respiratòria adquireix força i es perfila com una eina fonamental en la millora de la qualitat de vida d'aquests pacients", ja que, com diu aquesta especialista, "no hem d'oblidar que l'MPOC és també una malaltia sistèmica, que repercuteix sobre la capacitat d'esforç i la força muscular del malalt", amb totes les limitacions que això representa en la vida diària.
Educació, fisioteràpia, entrenament muscular i suport psicoemocional
Tota Rehabilitació Respiratòria contempla quatre accions ben diferenciades sobre el malalt d'MPOC, com descriu la doctora Güell: educació del pacient sobre la seva malaltia i sobre el maneig de fàrmacs, a més d'ensenyar-li tècniques d'estalvi d'energia, és a dir, saber com simplificar les activitats quotidianes per aconseguir la màxima eficiència amb la menor despesa energètica possible; fisioteràpia respiratòria, per tal que el pacient aprengui a respirar utilitzant el diafragma, axí com tècniques per a facilitar l'expectoració quan el malalt ho requereixi; l'entrenament muscular, que consisteix a entrenar el pacient amb exercicis per reforçar els músculs de les extremitats inferiors i superiors, i el suport psicoemocional, ja que hi ha una alta incidència de depressió i ansietat en els malalts d'MPOC.
"Tot i que és molt recent, actualment existeix la total seguretat que els programes de rehabilitació respiratòria exerceixen un efecte positiu sobre alguns símptomes de la malaltia, com ara la disnea, sobre la capacitat d'esforç i sobre la qualitat de vida relacionada amb la salut".
La doctora Rosa Güell lamenta, però, que en la majoria d'ocasions el malalts d'MPOC es beneficien d'aquesta teràpia quan ja es troben en fases molt avaçades de la malaltia. Tanmateix, aquesta experta, coautora de l'article "Rehabilitación Respiratoria y Fisioterapia Respiratoria. Un buen momento para su impulso", que es publicarà en breu a la revista Archius de bronconeumología, de la Sociedad Española de Cirugía Torácica y Neumología (SEPAR), destaca que encara persisteix una crítica a aquest tractament, i és que, un cop el pacient ha finalitzat el programa de rehabilitació respiratòria, es perden els beneficis assolits d'una manera progressiva al no haver-hi una continuïtat.
Per tal de demostrar la hipòtesi que si es contempla una estrategia mínima de manteniment de la rehabilitació respiratòria al llarg del temps, els beneficis obtinguts es poden perllongar més de dos anys, i constatar una relació positiva cost-eficiència en aquest tipus de tractament, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona està liderant un treball multicèntric d'abast nacional, en què també participen l'Hospital Cruces de Bilbao, l'Hospital Juan Canalejo de A Coruña, l'Hospital Universitario Virgen del Rocío de Sevilla i l'Hospital La Magdalena de Castellón. No hi haurà, però, resultats preliminars fins d'aquí un any.
Cal recordar que l'ordenament jurídic espanyol inclou la fisioteràpia respiratòria, no pas la rehabilitació respiratòria, en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, a través del Real Decret del mes de setembre de 2006, "fet que obre noves perspectives en el tractament rehabilitador de les malalties respiratòries", es congratula la SOCAP.
En l'ámbit autonòmic, de moment només Andalucia (Decret 137/2002) contempla específicament la rehabilitació respiratòria, tant ambulatòria com a domicili, dins la cartera de serveis d'atenció primària.
A Catalunya, a principis de 2006, el CatSalut presentava el Pla de Rehabilitació conjunt per a neurologia, traumatologia, pneumologia i sól pelvià, "que per primera vegada parla de la rehabilitació respiratòria com una entitat pròpia", senyala la doctora Güell. Aquest tractament s'aplica en l'àmbit hospitalari i extrahospitalari per part d'equips multidisciplinars. Altres Comunitats Autònomes també han concertat serveis de rehabilitció respiratòria ambulatòria i domiciliària.
Pocs països dels nostre entorn contemplen la financiació pública d'aquesta teràpia rehabilitadora: Regne Unit, Canadà, França i Itàlia.
En l'àmbit mundial, un de cada 10 adults té MPOC
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren al món 3 milions de persones a causa de l'MPOC, el que situa a aquesta malaltia com a la quarta causa de mortalitat en l'àmbit internacional, només superada per les malalties vasculars cerebrals, els atacs cardíacs i les infeccions. A més, l'OMS estima que d'aquí a l'any 2020 l'MPOC pugi posicions fins a convertir-se en la tercera o segona causa de mortalitat al món. Actualment, l'OMS calcula que un de cada 10 adults pateix MPOC.
El tabaquisme continua sent el principal factor desencadenant d'aquesta malaltia respiratòria crònica. De fet, està present en el 95% dels casos d'MPOC i el 20-25% dels fumadors acaba amb MPOC. A les estacions més fredes -tardor i hivern- les aguditzacions augmenten més d'un 30%, afirma la doctora Rosa Güell.
Per a més informació i/o contactar amb algun d'aquests experts:
INFOMEDPRESS Agència de Notícies Mèdiques
Telèfon: 93 589 74 66